L´Església

La parròquia és un punt de trobada de persones de diverses procedències

Temple catòlic d´estil barroc situat a la conjunció de la Rambla i el carrer del Carme. És una de les parròquies de l´Arxidiòcesi de Barcelona, de l´Arxiprestat de la Rambla-Poble Sec, que pertany a la Zona Pastoral 1.

Per la seva privilegiada ubicació a la Rambla de Barcelona, la parròquia de Betlem és un punt de trobada de persones de diverses procedències.  Es reuneix amb la comunitat mare, formada per la gent del país de llengua catalana i castellana, altres persones de diferents punts de la ciutat, i també molts turistes que la visiten. Convergeixen a la parròquia, amb la comunitat mare, persones de la comunitat filipina, la comunitat llatino-americana i la comunitat de llengua portuguesa. Totes elles participen a la Missa Internacional que es celebra cada últim dimenge de mes a les 12h. La Missa Internacional va sorgir de la necessitat de trobada de totes les comunitats al voltant de la taula de l´Eucaristia.

Des del 1898 el poeta Jacint Verdaguer va ser beneficiari de Betlem fins la seva mort  a Vallvidrera el 1902. Quan vivia al Palau Moja, enfront mateix tenia la imatge del Nen Jesús que corona una de les portes laterals de l´esglèsia. Aquesta visió li va servir d´inspiració per fer l´article “ El Nen de la Rambla”. També va dedicar un “Himne al Sant Crist de Betlem”, que es pot llegir a la capella corresponent.

_DSC3484_2.jpg
_DSC3626.jpg

Arquitectura

Actualment conserva la façana barroca com a testimoniatge viu del seu passat

De les edificacions anteriors només es conserven els laterals i la façana barroca. L´entrada principal és al carrer del Carme, presenta un coronament ondulat i la porta està enmarcada per columnes salomòniques amb les escultures d´Ignaci de Loiola i Francesc de Borja, obres d´Andreu Sala. Sobre la porta hi ha un baix relleu de la Nativitat, obra de Francesc Santacruz. A l´extrem esquerra de la façana, cantonada al carrer Xuclà,  hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Francesc Xavier, també jesuita, i obra de Francesc  Santacruz. La tradició diu que aquesta escena del naixement de Jesús és el primer pessebre que es coneix. De fet la parròquia cada any acull la tradicional exposició de pessebres de l´Associassió  de Pessebristes de Barcelona.

L´esglèsia té una sola nau, tipus basilical, amb àbside semicircular, capelles laterals i amb orientació paral.lela a la Rambla. La nau està dividida en sis trams, amb nartex sota el cor i coberta per una bòveda cilíndrica. Les capelles laterals estan intercomunicades i presenten cúpules elíptiques amb llinterna.

_DSC3334.jpg
_DSC3453.jpg

Història

 L´any 1460 es va començar a construir una capella sota l´advocació de Santa Maria de Betlem

Segons consta en el Dietari de la Generalitat del 26 d´octubre de 1460, “es va començar a construir a la Rambla de Barcelona, entre les portes de la muralla medieval de Sant Sever i Santa Anna, una capella sota l´advocació de Santa Maria de Betlem”. El 1522 Sant Ignaci de Loiola va visitar Barcelona i va tornar algunes vegades més. En les seves visites sempre s´hostatjava prop de la capella  de Betlem. En el 1539 va establir la Companyia de Jesús en aquesta ciutat. El 1553 els jesuites van obtenir el permís per edificar una esglèsia al mateix lloc on hi havia la capella. La nova esglèsia va ser construïda formant part del col.legi de Nostra Senyora de Betlem, d´ensenyament superior i regentat pels mateixos jesuites. Un gran incendi va destruir l´edifici  el 1671.

Es va haver de fer una nova edificació, aquesta, projectada per Josep Juli i dirigida pels pares jesuites Francesc Tort (arquitecte) i Pau Diego de Lacarre (escultor). L´obra es va fer entre el 1680 i 1729 en el mateix lloc i en estil barroc. Després de l´expulsió dels jesuites d´Espanya, el 1767, l´esglèsia va romandre tancada fins què, passats deu anys, la Diocesi de Barcelona la va reobrir i va asumir el temple. El 1835 va ser creada la parròquia de la Mare de Déu de Betlem.

En el 1936, en el transcurs de la guerra civil espanyola, van incendiar l´esglèsia i va perdre el sostre i la nau central amb tota la sumptuosa decoració barroca del seu interior. Actualment es conserva la façana barroca i els laterals com a testimonis vius d´un passat. L´última de les restauracions es va fer entre els anys 1992-1993 amb la supervisió de l´arquitecte Rafael Vila i projectada conjuntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de “Seguros Estrella S.A.”

La Parròquia de la Mare de Déu de Betlem està catalogada com a monument declarat en el registre  de Bens Culturals d´Interés Nacional del patrimoni català i en el registre de Bens d´Interés Cultural  del patrimoni espanyol amb el codi RI-51-0009736.

Comunitat

Belén és un lloc de trobada

Betlem és una obra de Déu, lloc d´acollida, de conversió i de reconciliació; de misericòrdia i santetat, lloc de trobada d´homes i dones, de pobles, cultures i nacionalitats. És l´esglèsia de la ciutat i del món on tots podem trobar Déu i és la casa de Maria que ens ensenya a conservar aquests records en el cor i ha meditar-los.